Historia

Il num local Breil/Brigels derriva dil lungatg celtic “brigilo” – pintga tuor. Quei num muossa sil pign casti sil Crest s. Sievi sur il vitg che documentescha igl origin. Sco grond bein puril dils Victorids retics en la scheina Cuort vegn il liug ensemen cun Sagogn e Glion testamentaus el renomau legat digl uestg Tello digl onn 765 alla claustra da Mustér ed entra aschia en la historia dalla claustra.

Grev da datar, denton probabel cuort suenter la donaziun dalla Cuort centrala a Breil cun ils beins appartenents leutier a Danis, Dardin, Schlans e Trun, ha la claustra baghegiau per sia glieud ina baselgia cun il patrun baseglia Sogn Martin, il patrozinum da Mustér. La baselgia parochiala, Sontga Maria, e la caplutta Sogn Sievi (Eusebius) ein vegnidas surdadas entras in legat episcopal digl onn 1185 alla claustra. El temps dil domini feudal dil 13avel tschentaner ei l’abazia s’obligada pil schurmetg dalla tiara, per l’execuziun dalla dertgira aulta e per l’administraziun. Persuenter ein ils da Breil vegni obligai da render la dieschma da graun e fretgs ed il di da Sontga Frena stuevan els ensemen cun la glieud da Sumvitg ir alla pesca en lavur tributara per la claustra.

Novs colonists, aschinumnai “libers da Laax” han penetrau il domini claustral a Breil. Il guvernatur claustral Hugo III da Werdenberg ch’era bein en mongia culs austriacs, ha cun forza priu naven il bein da Breil, ha denton stuiu returnar quel igl onn 1327. Suenter il barschament dalla claustra digl onn 1387 ha igl avat Johannes da Glion vendiu las alps da Breil per saver pagar ils cuosts da baghegiar. Igl onn 1491 ei la pleiv vegnida incorporada formalmein. Igl onn 1536 han ca. 200 persunas dils libers a Breil/Brigels schau s’integrar sco glieud dalla casa da Diu da Mustér. Sco mesiras da defensiun encunter la vischnaunca da Vuorz, daventada reformada, ha igl avat Christian da Castelberg schau ereger a Danis igl onn 1581 ina pintga baselgia. Danis ei daventaus igl onn 1650 in’atgna pleiv e Dardin ha fatg il medem igl onn 1664. Politicamein restan Danis e Dardin en la corporaziun dalla vischnaunca da Breil.

El 18avel tschentaner ein la claustra e la Cadi cumpigliadas en l’uiara denter l’Austria e la Frontscha. Cura ch’ils De Latour a Breil, specialmein amitgs dalla vart dils Franzos, che sesentevan laschai dalla vart el cumbat electoral per impurtonts uffecis, han els battiu per la dismessa dalla dieschma. En quella dispetta che ha cuzzau onns ora ei l’entira hierarchia dallas instanzas vegnida involvada, dalla vart ecclesiastica, visitaturs, uestg e nunzis e dalla vart profana magistrat e dertgira dalla Cadi, la Ligia Grischa e schizun igl imperatur Karl VI. Per temps vegnan ils da Breil schizun sclaus dalla Cadi. Igl onn 1734 ha Vuorz saviu secumprar libers; per ils ulteriurs vischins ha ei dau ils 23 da mars 1737 in decisiv truament; els han saviu secumprar libers dall’obligaziun dalla dieschma, ston denton pagar alla claustra ses dabiens. Breil ha saviu ademplir igl onn 1738 sias obligaziuns ord ils nov onns bloccai.

La midada dils avats feudals ad ina nova moda da viver monastica ha igl avat Laurentius Cathomen introduciu. Suenter la destrucziun dalla claustra entras il barschament dils Franzos 1799 ha el anflau per igl emprem mument dunsena el casti da Zignau (Ringgenberg), silsuenter en sia patria a Breil, nua ch’el ei morts 1801. El Grischun ha la lutga per ina nova fuorma statala entschiet. La historia dalla vischnaunca da Breil, ch’era secumprada libra, influenzescha oravontut la famiglia dils De Latour. Lur num han els obteniu dalla tuor Marmarolla (Meireturm) agl ur orient dil vitg. Sco habitonts da quella ein els vegni documentai l’emprema gada igl onn 1473. Pieder Antoni De Latour vegn caracterisaus sco tribun dil pievel. Sia activitad politica ha entschiet en la republica ordinaria dallas Treis Ligias ed ei vegnida terminada suenter la naschientscha dil niev stadi 1854. El ei restaus ell’enzenna dalla midada. Siu nevs Alois De Latour ei staus il promotur dalla via sursilvana. Secapescha ch’el ei era s’engaschaus per ina via d’access a Breil e per la via da communicaziun Breil-Vuorz. Arnold Escher dalla Lindt, fegl dil creatur dalla correcziun dalla Lindt, professur alla universitad da Turitg ed alla scola aulta tecnica federala ha fatg il project. In crap commemorativ sil grep dalla Crusch regorda als eregiders dalla via da Breil-Vuorz, ch’ei vegnida aviarta igl onn 1870, vid Arnold Escher dalla Lindt, Alois De Latour e Simon Bavier, igl emprem cusseglier federal Grischun. Adina puspei ha la pesta purtau onns da bia discletg per il pievel da Breil ed aschia era igl onn dalla fom 1817. Dapi la nova constituziun cantunala appartegn Breil al circuit dalla Cadi ed al district Rein anteriur e dapi igl onn 2001 al district Surselva.


Politica 

En vischnaunca giogan las partidas politicas a caschun d’elecziuns communalas ina pintga rolla. Ina gronda part dils habitonts sustegnan sco commembers ni sco simpatisants la PCD. Ina partida locala organisada dat ei buc. A caschun d’elecziuns communalas surprendan las fracziuns la rolla dallas partidas. La constituziun communala prescriva detagliadamein ed exact, cons commembers da mintga fracziun ch’ein d’eleger els differents gremis dalla vischnaunca. La suprastonza communala (executiva) secumpona ord 5 commembers, il cussegl da vischnaunca (legislativa) ord 13 commembers ed il cussegl da scola ord5 commembers. Tuts ufficials vegnan elegi mintga treis onns. L’elecziun vegn fatga all’urna. La limitaziun d’uffeci ei fixada sin 12 onns.



Activitads da gudogn sils differents secturs

La situaziun dezentrala fa ord las fracziuns praticamein pigns vitgs. Quella situaziun pretenda pli aultas expensas per ils baghetgs da scola. Da l’autra vart san pensums d’infrastructura sco canalisaziuns, sereneras ni lavineras, rempars en torents ed uors da flums vegnir sligiai da cuminonza. Daferton che la gronda part dils habitonts en la fracziun Danis/Tavanasa ein occupai per la pli gronda part el secund sectur, industria e mistregn, ha en las fracziuns Dardin e Breil-vitg igl emprem sectur, puresser, pli baul ed oz gronda impurtonza. Exprimiu en cefras lavuran egl emprem sectur agricultura e forestalesser 16%. Sil secund sectur crodan 40%, la mesadad sil camp da construcziun e l’autra mesadad sin industria e mistregn. Il sectur 3, menaschis da survetschs, occupescha pil mument 44%, 70 persunas lavuran tier la sanitad, educaziun ed administraziun (15%), e 135 persunas tier turissem, traffic e transport (29%).



Economia e turissem
 

Dapi l’entschatta dil turissem el davos tschentaner ei Breil/Brigels staus in beinfrequentau liug da cura da stad. Enconuschents e renomai hosps da nossa tiara e digl exteriur (denter auter Theodor Heuss BRD, regina Emma dalla Hollandia ed auters pli) han catau la terrassa sulegliva en Surselva gia avon biars onns sco liug da ruaus e reconvalescenza. Sin la pli liunga tradiziun sa la casa d’albiert, casa Fausta Capaul, mirar anavos. Quella casa era gia el 19avel tschentaner fetg enconuschenta e renomada cun siu caracter singular. Buca mo Arnold Escher ni Conrad Ferdinand Meyer han priu dunsensa en quella casa ed aunc ina detga roschada hosps renomai appartenevan tier ils hosps regulars en casa Fausta Capaul. El cudisch da hosps cumparan denter 1880 entochen 1920 adina puspei ils nums da treis commembers dil SAC Berna, plevon e directur Georg Finsler, professur Hermann Löhnert e Charles Flach, il pictur artist da Breil. L’avertura turistica dil bi territori da skis entuorn il Péz d’Artgas – dil reminent in’ovra communabla dalla regiun da skis en sesez arrundada dallas vischnauncas vischinontas da Breil/Brigels, Vuorz/Waltensburg ed Andiast – ha schau crescher il vitg muntagnard enteifer ils davos trenta onns ad in appreziau liug da turissem d’unviern. L’expansiun economica accumpignada cun ina cultura dil vitg viva, han rinforzau l’economia indigena, commerci e traffic e purtau migliur alla basa d’existenza ch’ei periclitada en ina regiun muntagnarda.

En chalets novs e confortablas habitaziuns e camps da vacanzas vegn purschiu als hosps favoreivlas dimoras. Hotels, pensiuns e restaurants moderns e famgliars cumpleteschan la purschida. Las beinmantenidas casas purilas cun preits barschadas dil sulegl dattan perdetga d’ina agricultura muntagnarda sauna e genuina tier la quala il traffic dad jasters porta ina raschuneivla amplificaziun. Breil-vitg vul restar in liug da cura muntagnard cun agen caracter per che la fideivla clientella sesenti bein en quella magnifica cuntrada cun aria fina e sauna naven da tut transit canerus.

 



Situaziun

La vischnaunca politica da Breil/Brigels sesanfla enamiez il territori romontsch dalla Surselva ed appartegn al cumin dalla Cadi. Ella secumpona ord las fracziuns Danis-Tavanasa, 850 m.s.m, Dardin, 1150 m.s.m ed il liug principal Breil-vitg 1280 m.s.m ed ord igl uclaun sin la spunda dretga Vali. Il territiori da vischnaunca cun ina surfatscha totala da 5085 ha sestenda naven dil funs dalla val sur la spunda sulegliva da vart seniastra dil Rein tochen al Péz d’Artgas, Péz Durschin ed ils imposants pézs da Breil cun il Péz Tumpiv sco era in tschancun dalla vart dretga dil Rein siado encunter Sursaissa. Il vitg principal Breil serasa sin in sulegliv e lartg ault plateau. Danis e Tavanasa schain el funs dalla val e Dardin sin la spunda sulegliva denter Danis e Breil-vitg.

 


 

Clima

Sederasond sin la costa seniastra denter 800 e 1300 meters sur mar ei il territori da vischnaunca influenzaus d’in clima continental alpin. Occasiunalmein vegn il clima influenzaus d’ina zona da clima atlanitica ed insubra. Il massiv dil Munt Avellin (Gotthardmassiv) ed il massiv dil Péz Russein (Tödimassiv) retegnan grondamein ils vents dil vest e dil nord. L’imposanta cadeina dil nord impedescha considerablamein la plievgia. Era il vent dil nord-ost vegn moderaus entras il slegn dalla val. Il vent dil sid-vest sa esser freids sco era caulds e schetgs. Stempraus ed uradis dat ei buca savens. Aschinavon ch’els sedescargan il fenadur ed uost san els caschunar inundaziuns, sbuaus e bovas. Sur 1400 meters sur mar sa ei neiver mintga meins. Igl unviern crodan normalmein considerablas nevadas che restan sin las alps e pass tochen viaden el matg/zercladur.

Il favugn influenzescha grondamein il clima, oravontut la schetgira dall’aria. La val ei praticamein libra da neblas. La nebla dalla damaun occasiunala sesligia il bia el decuors dil di. Il sulegl glischa stad ed unviern relativ ditg, specialmein els vitgs da Breil e Dardin. Sulettamein singulas parts el funs dalla val han duront il temps d’unviern per entginas jamnas negin sulegl.

Considereschan ins, che la glischur dil sulegl ei duront stad ed unviern bia pli liunga che la media, san ins cun raschun e dretg caracterisar nossa cuntrada sco regiun da habitar attractiva en special per tals che han bugen sulegl sco era per amitgs dil sport e dalla natira.